Coixí de fer puntes

Aquesta és la petita història d´un coixí de fer puntes que es troba abandonat en un racó de les golfes, cada dia més empolsegat i amb l´ànim més caigut. Ah, com enyoro aquells temps en què em sentia ben viu!, quan als estius sortia al carrer amb altres companys, i apuntalat en una cadira de vímet sentia sobre meu el repic dels boixets; volta, volta, creu i  una punxada de l´agulla, que no us penseu, de mal no me´n feia pas, i un altre cop volta, volta, creu i volta i volta,i així una bona estona jugant els  boixets
Ara, ja ho veieu, no serveixo per res. A ningú no li agraden les meves delicades puntes, les filigranes ja no adornen ni llençols ni estovalles, i les anagües ja ni existeixen .
Les altres andròmines que el sentien, se´n van compadir,  i van decidir ajudar-lo, i per què no creure-ho, donant vida a la nina més eixerida, la van convertir en una preciosa puntaire.